1) Perquè és tan complicat pensar actualment l'espiritualitat?
Perquè tradicionalment l'espiritualitat s'havia viscut i formulat en marcs mentals mítics (o sigui aquells on l'eix central no és el raonament deductiu, l'anàlisi racional, sinó una narració, una història, un conte que configura el pensament i commou el cor, impacta. Per exemple, els mites de la creació del món, o els del naixement de Jesús als evangelis i a l'Alcorà). I en canvi la modernitat comporta l'hegemonia de la racionalitat sobre el mite, introduint-nos en un marc mental diferent.
2) Què passa amb el mite en aquest nou marc mental?
Hi ha tres opcions:
1. Considerar que ja no li queda espai, que ha de desaparèixer.
2. Considerar que segueix amb la mateixa vigència que abans i que el mite pot continuar sent hegemònic i configurador bàsic dels esquemes mentals.
3. Considerar que la raó és hegemònica però que el mite pot continuar tenint un paper específic, no com a configurador del pensament però sí com a commocionador del cor i per tant com a condicionador del comportament.
3) És possible separar espiritualitat i mite?
Hi ha dues opcions extremes al respecte:
1. Sí, i això permet abandonar, ignorar el mite i preservar, mantenir l'espiritualitat. "Som espirituals però no som religiosos" és la formulació habitual del tema. Llavors l'espiritualitat passa a ser una dimensió racional de la persona (,) que mira de cultivar al màxim la seva sensibilitat i els seus valors. L'espiritualitat passa a ser un compendi de sensibilitat a l'art i de sensibilitat moral, compendi que dóna qualitat i gruix a la vida de les persones. A aquestes no els hi fa falta cap obertura al misteri ni a cap dimensió que vagi més enllà de la raó. L'espiritualitat esdevé una dinàmica bonica i raonable.
2. No, l'espiritualitat és una dimensió irracional, o a-racional, o pre-racional, o post-racional, però no racional, que només es pot vehicular a través del mite. Sense el llenguatge mític no es pot parlar d'espiritualitat. Amb plena consciència del caire simbòlic del mite, i de que és un fruit de la creativitat humana. No ens ve de fora, però tampoc no és el fruit d'una elaboració racional. És un tipus de narració commocionadora peculiar i insubstituïble. I com que en el marc mental modern ja no podem crear nous mites (hem perdut la innocència mítica, la capacitat de crear mites), hem de recórrer als antics mites (per sort, rics i abundants) per a poder continuar gaudint d'aquesta commoció.
4) Poden els mites continuar commocionant tot i la consciència de la seva naturalesa simbòlica (no descriuen fets, no són narracions d'esdeveniments històrics objectivament constatables) i del seu caràcter de creació humana?
1. Hi ha qui creu que no, que només poden commoure si te'ls prens literalment, com a descripcions de fets reals, d'esdeveniments històrics constatables. Si no creus que "allò va ser així", que "era real", no et pot impactar. El símbol no tindria capacitat d'impacte per ell mateix.
2. Hi ha qui creu que sí: igual que una pintura de fa 800 anys ens pot commoure tot i que sabem que només és una pintura, els mites ens poden continuar commovent tot i que siguem conscients del seu caràcter d'obra literària humana, de creació humana. Vivim els mites com vivim les obres d'art: ens hi interessem i ens deixem impactar per ells.
5) El que s'ha dit fins ara sembla confirmar que aquest és un tema complicat, sobre el que no és fàcil posicionar-se, i important, que mereix ser pensat i discutit, ja que no és un tema menor.
6) De què depèn la commoció?
1. Del coneixement que tenim de l'element commocionador
2. De la nostra estructura emocional i de la nostra conjuntura emocional, el moment emocional que estem vivint.
3. De la nostra educació, de com hem estat conformats de petits.
Si no hem estat educats en els mites, si la nostra situació emocional no ens hi fa sensibles i si no ens interessem per conèixer-los, no hi ha cap possibilitat de ser impactats pels mites. I de vegades deduïm d'aquesta ignorància la inoperància o no validesa dels mites.
7) Com es tradueix tot això actualment entre nosaltres?
1. Si considerem possible treballar l'espiritualitat sense recurs al mite, així ho farem.
2. Si ho considerem impossible, tenim també dues opcions:
- Situar-nos en una posició d'equidistància respecte a totes les tradicions mítiques i pouar de totes elles d'una manera semblant.
- Considerar que n'hi ha una que, per tradició històrica, ens és més propera, i centrar-nos en ella. En el cas de Catalunya, aquesta tradició és el cristianisme. Això voldria dir apropar-nos-hi, conèixer-lo, deixar-nos impactar per ell i educar els joves en el coneixement i impacte d'aquesta tradició.
8) Què vol dir apropar-nos a la tradició cristiana?
No vol dir considerar-la com la tradició veritable (totes les grans tradicions ho són) sinó com la tradició que ens és més propera i que volem conèixer més a fons. Vol dir ser conscients de l'indestriable paquet entre història i mite que configura el mateix nucli central del cristianisme. Vol dir assumir que no sabrem mai quina part hi ha en aquest nucli central de component històrica i quina part de component mítica, i assumir la possibilitat que el que tenim per component històrica poui en la trajectòria de diferents personatges, amb un de central o no, i assumir sense tensió la possibilitat que tot sigui construcció mítica. Vol dir, un cop assumit això, mirar de conèixer la vida de Jesús, l'impacte que va tenir, el seu missatge i les grans imatges mítiques que s'han anat construint al seu voltant (anunciació, naixement, bateig, transfiguració, rams, santa cena, via crucis, crucifixió, descendiment, resurrecció). Vol dir conèixer-les nosaltres i, si ens semblen prou rellevants, educar en elles als infants.
El Mito.
ResponElimina¿Qué función tiene un mito?
El mito no és funcional como pretende el raciocinio. No podemos considerar el conocimiento del Mito como una herramienta espiritual, debemos considerarlo como un Todo para entender la realidad que nos rodea. Una realidad completa, conjunta, que lo abarca todo. Las palabras y los símbolos encerrados en los mitos permiten una incontable cantidad de significados.
El mito no es función, es transformación. A medida que nos introducimos en el mundo mitologógico, éste nos inicia hacia un conocimiento sin márgenes, un conocimiento sin fronteras mentales ni emocionales transformando nuestra realidad en una Unidad (no como cantidad, sino como Unión).
El mito depende de nuestra madurez espiritual, el mito no encierra sino abre las fronteras de nuestra realidad. Lo abarca todo.
Catalogaré los mitos en función de la madurez humana.
Cunado uno es niño, sus pilares en su mundo y en su realidad son las personas a las que ama, en general a sus padres, ellos son sus referentes. Es importante introducirlos en una mitología más primitiva, dónde solo existe la diosa madre y los dioses de la fertilidad.
Cuando uno es adolescente, introducirle en el mundo mitológico clásico politeista creo que es importante. El adolescente hace un proceso de separatividad necesario y natural para entender la realidad, en este primer estadio de la vida, una religión con diferentes dioses y mitos les permite introducirse a un conocimiento profundomás propio de su edad. La mitología clásica también es tridimensional y nos explica de una forma muy profunda los diversos comportamientos humanos y sus consecuencias en el mundo.
El cristianismo en mi opinión es el mito más maduro y más completo que existe hoy en día en nuestro mundo occidental. Y es por ello que debemos de iniciarnos con una cierta madurez, para entender su mensaje.
Nuestra evolución humana nos se distingue de la evolución mitológica, es por ello, que el mito sigue vivo , hemos sufrido una pequeño(1000 años) parón espiritual promovido por nuestra inmadurez, pero nuestra labor es reencontrarnos con nuestros mitos, con nuestro crecimiento espiritual, quién sabe incluso para mejorarlo y transformarlo, posiblemente sea el principio del juicio final. En el que la humanidad entienda y profundice el mensaje cristiano y llegue a un nivel espiritual superior. Será cuando termine la era de cristo, él ya habrá terminado su ciclo, será el fin de su mensaje. Se habrá hecho justicia divina.
Cuando los mitos son controlados por la razón, y son manipulados a intereses personales, políticos , etc. Pasan a ser construcciones monstruosas, cuanto más maduro es el mito, más monstruoso es su control. Ese es el demonio que encierra el mito.